|
ÜBERSETZUNGEN ENGLISCH-KATALANISCH – ÜBERSETZUNGSAGENTUR ENGLISCH-KATALANISCH – PROFESSIONELLE ÜBERSETZER FÜR ENGLISCH-KATALANISCH
| Home | Dienstleistungen | 7 Vorteile | 5 Ratschläge | Qualitätssicherung | Unsere Kunden | Sprachen | Arbeitsproben | Vorgehensweise | Preise/Kostenvoranschläge | Zahlungsweise | Jobangebote | Übersetzungsportal | Kontakt |
ARBEITSPROBE ENGLISCH-KATALANISCHE ÜBERSETZUNG
ENGLISCHER ORIGINALTEXT, VON DEM AUSGEHEND DIE ÜBERSETZUNG INS KATALANISCHE ERFOLGT:
ÜBERSETZUNG ENGLISCH - KATALANISCH
Fisioteràpia després de la reconstrucció mamària
La reconstrucció mamària comporta una cirurgia complexa i afecta no només l’articulació de l’espatlla i la funció del braç, sinó també la cintura escapular, l’espina dorsal o la musculatura abdominal, segons el procediment que s’utilitzi. Recuperar la mobilitat de l’espatlla i la funció plena del braç, minimitzant alhora la morbiditat de la zona donant, són components essencials del maneig de pacients que han estat sotmeses a una reconstrucció mamària. La fisioteràpia postoperatòria té un paper important en la rehabilitació de la pacient, i és imperatiu que el tractament de fisioteràpia, que s’ha d’iniciar al més aviat possible, es dugui a terme sota la supervisió d’un fisioterapeuta especialitzat que estigui familiaritzat amb les tècniques quirúrgiques i les complicacions que comporten, i amb experiència en el tractament d’aquesta mena de pacients.
Línies directrius fisioterapèutiques després de la reconstrucció mamària amb un implant o expansor
- L’implant se sol col·locar sota el múscul, en una bossa creada per sota del pectoral major, per tant, els moviments que comporta utilitzar o estirar el pectoral major s’han d’evitar durant 2 o 3 setmanes.
- Les 2 o 3 primeres setmanes, s’estimulen els exercicis pendulars i de rotació de l’espatlla en palanca curta, i s’evita l’abducció per sobre dels 90 graus aproximadament.
- Durant aquestes 3 primeres setmanes, la pacient pot utilitzar el braç normalment dins un marge sense dolor, però se la dissuadeix de fer aixecaments, abduccions per sobre de l’alçada de l’espatlla i extensions de l’espatlla.
- L’inflor sol començar aproximadament a les 3 setmanes, i a partir d’aquí, el braç es pot moure i utilitzar normalment, ja que el procés d’inflor també estira el múscul.
- En general, a les pacients se’ls aconsella que no tibin molt el braç ni l’estirin de forma dolorosa, sinó que l’han d’anar utilitzant progressivament, i permetre que el moviment torni d’una manera gradual.
- El procés d’expansió tissular pot estirar i encongir el múscul pectoral (Gur 1998, nivell III), per tant, es desaconsella aixecar objectes pesants d’una manera sobtada i utilitzar el braç quan hi hagi una gran resistència. S’aconsella fer-ne un ús normal i tornar a les activitats habituals de forma progressiva per augmentar la força del múscul afectat.
- La pacient pot tornar a conduir en 3 o 4 setmanes, sempre que se senti segura de poder maniobrar el cotxe en una situació d’emergència.
Línies directrius fisioterapèutiques per a la reconstrucció utilitzant el penjall del múscul dorsal ample
- El múscul dorsal ample es troba a l’esquena, s’obre per sota l’aixella i, en molts casos, encara continua fins a la inserció en l’húmer, i se sutura al pectoral major amb un implant, si s’utilitza, que es col·loca sota aquests dos músculs o sota el múscul dorsal ample per poder aplicar radioteràpia a l’aixella.
- Un cop s’aconsegueix l’abducció total activa, es recomanen els estiraments amb abducció combinats amb flexió lateral del tronc, lluny de la zona reconstruïda, per tal d’estirar la zona donant per sobre de la paret toràcica lateral.
- La pacient pot tornar a conduir en 4 setmanes, suposant que se senti segura maniobrant el cotxe i que, amb les reconstruccions laterals dretes, pugui manipular la palanca del canvi de marxes i el fre de mà.
- Un cop que la ferida de la zona donant s’hagi tancat, es recomana fer massatges ferms sobre la pell de la zona donant i sobre la paret toràcica lateral per tal d’evitar que la cicatriu s’hi adhereixi.
- El múscul dorsal ample pot necessitar varis mesos per sentir que forma part del pit i no de l’esquena. La sensació que el pit es mou mentre s’efectuen certes activitats que fan que el múscul dorsal ample es contregui és habitual, i és per això que es desaconsella utilitzar el braç enèrgicament fins que no s’hagin tancat totes les ferides.
Nota
1. L’escala de temps de 4 setmanes és una línia directriu general. Si:
La pacient es mostra molt protectora amb el braç afectat;
L’articulació de l’espatlla s’està endurint molt;
La pacient ha estat sotmesa a una intervenció quirúrgica axil·lar recent (a saber, biòpsia per escissió i neteja axil·lar poc abans de finalitzar la mastectomia);
La pacient ha de començar la radioteràpia poc després de la cirurgia.
Els exercicis per ampliar el moviment comencen més aviat i s’aconsella a la pacient que incrementi l’ús actiu del braç afectat. Com en totes les situacions, l’opinió del metge és necessària per a cada cas individual.
2. La mida i l’extensió del penjall (a saber, estàndard o llarg), la formació de seromes i l’estatura i la forma de la pacient són tots els factors que poden afectar la mobilitat de l’espatlla i l’escàpula.
3. Si es produeix una infecció de ferida, o la ferida de la zona donant s’obre (dehiscència de ferida), o davant la presència de ferides complicades, els exercicis per ampliar el moviment es van desenvolupant de la manera apropiada en conjunció amb el cirurgià.
4. El retard en la cicatrització de les ferides a la zona donant pot fer que la cicatriu s’adhereixi als teixits subjacents, restringint la mobilitat de l’escàpula i l’amplitud de moviment de l’espatlla. L’expansió toràcica amb protracció escapular ajuda a mantenir mòbil la zona donant mentre les ferides es tanquen. I un cop cicatritzades, es poden fer mobilitzacions escapulars, massatges ferms sobre els teixits i exercicis de protracció en decúbit supí i en posició d’assegut inclinada cap endavant per tal de recuperar l’amplitud de moviment i la mobilitat dels teixits (Clough 2002, nivell III).
Línies directrius fisioterapèutiques per a la reconstrucció mamària amb penjalls TRAM (del múscul recte abdominal) i DIEP (perforant epigàstric inferior profund)
Primeres 6 setmanes
- El primer dia després de l’operació, es comencen la flexió i rotació en palanca curta, a més de la cura respiratòria estàndard.
- Si s’ha efectuat una anastomosi vascular a l’aixella, no s’han de fer abduccions d’espatlla per sobre dels 90 graus els primers 5 o 7 dies per tal d’evitar estirar l’anastomosi. Si s’utilitzen els vasos mamaris interns, cal evitar les extensions d’espatlla i les retraccions de la cintura escapular, però la pacient pot fer abduccions i flexions d’espatlla dins un marge sense dolor.
- Si es dubta de la viabilitat del penjall, cal confirmar amb el cirurgià el grau de moviment d’espatlla que pot fer la pacient.
- Després dels 5 primers dies, més o menys, un cop que la vascularitat del penjall està ben establerta, es comencen els exercicis actius progressius del braç, com ara la flexió activa assistida, l’abducció i l’increment de la rotació del braç en palanca curta.
- La inclinació pèlvica es comença dins els 2 o 3 primers dies, i es continua durant almenys 6 setmanes després de l’operació per alleujar o evitar el mal d’esquena, estimular la cicatrització, millorar la mobilitat de la columna vertebral lumbar i la contracció submaximal del múscul recte de l’abdomen.
- Per tal de millorar la mobilitat, els primers dies també es poden començar a fer moviments de cames d’un costat a l’altre en posició estirada amb els genolls junts i flexionats cap al tronc.
De 4 a 6 setmanes
A partir de 4 setmanes aproximadament, es poden començar a fer exercicis d’arqueig abdominal; primer s’han de fer en posició estirada amb les cames flexionades i, després, de quatre grapes (quan aquesta postura sigui còmoda) per tal de desenvolupar un bon control del múscul transvers de l’abdomen i proporcionar suport muscular a la paret abdominal.
- Un cop s’ha aconseguit controlar el moviment, s’aconsella treballar la musculatura abdominal profunda durant les activitats funcionals i d’aixecament.
- Els abdominals i abdominals oblics es poden començar en 6 o 8 setmanes, quan es pugui mantenir un bon treball de la musculatura abdominal profunda.
- Els exercicis abdominals després es poden fer progressar de forma individual: els exercicis del mètode Pilates són excel·lents.
- Quan la ferida abdominal s’hagi tancat, es pot començar a estirar suaument la paret abdominal per recuperar la postura normal i evitar adhesions. El nombre de coixins que cal posar als genolls de la pacient mentre és al llit a la nit es redueix de forma progressiva, fins a quedar estirada de forma plana, en decúbit supí sobre un coixí i, finalment, en posició de decúbit pron mantenint-se sobre els colzes, segons convingui.
- Un cop que les ferides s’hagin tancat, es recomana fer massatges ferms amb crema hidratant sobre la pell i les cicatrius de la zona abdominal, per tal de mantenir la pell fina i flexible.
- Cal evitar aixecar pesos i passar l’aspiradora durant almenys 6 setmanes, o més temps si es produeix una infecció de les ferides o un retard en la seva cicatrització.
- En general, no s’ha de conduir durant 4 o 6 setmanes, segons el braç que es tingui afectat, el progrés general de la pacient i la capacitat per maniobrar el cotxe.
Nota
El tipus i la velocitat de progressió dels exercicis abdominals, les escales de temps per reprendre les activitats normals i el resultat funcional a llarg termini després de la cirurgia depenen de quina variant de transferència de teixit abdominal s’hagi utilitzat (penjall TRAM [del múscul recte abdominal] pediculat, TRAM lliure, DIEP [perforant de l’artèria epigàstrica inferior profunda] o SIEA [de l’artèria epigàstrica inferior superficial]) i , per tant, de la part de la beina del recte de l’abdomen i del recte anterior que s’hagi sacrificat amb el penjall. Cada cop hi ha més evidències que demostren que, a part del penjall SIEA (que només es pot utilitzar en un petit percentatge de dones a causa de la mida dels vasos), el penjall DIEP causa un impacte mínim en la força i la funció del múscul abdominal (Futter 2000, nivell IV, 2002, nivell IV). Per tant, és important saber a quin procediment ha estat sotmesa la pacient perquè el programa de rehabilitació d’exercicis abdominals es pugui planificar de la forma adequada.